Condicions sociolaborals del jovent a Andorra

1. Resultats principals

Poder construir una vida a Andorra i mantenir-la és una preocupació central. Les respostes de 816 persones joves mostren que tenir feina és només una part del que cal per aconseguir-ho.

Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. De les 650 persones que treballen, 588 van donar una resposta que es pot utilitzar per analitzar les dificultats per pagar despeses. D’aquestes, 171 diuen que en tenen. Entre les despeses que les persones participants expliquen, l’habitatge és la més esmentada.

L’habitatge també és l’obstacle més esmentat per marxar de casa dels progenitors o d’altres familiars: el van assenyalar 291 de les 397 persones a qui es va fer aquesta pregunta. El repte és poder marxar de casa i, després, mantenir un habitatge digne.

Els horaris i l’estrès laboral també es relacionen amb el benestar. Té dificultats per combinar la feina amb la vida personal el 32,5% de les persones amb jornada partida i el 34,3% de les que treballen en torns rotatius. Entre les que fan jornada intensiva, el percentatge és del 15,4%.

Les persones amb problemes per combinar feina i vida personal, o insatisfetes amb l’estrès de la feina, declaren menys benestar de mitjana. Importa quantes hores es treballen, però també com es reparteixen i quin temps deixen per viure.

No totes les persones joves tenen les mateixes oportunitats de formar-se i progressar. Entre les que han treballat alguna vegada, ha rebut formació el 68,9% de qui té ocupacions professionals o tècniques i el 51,2% de qui treballa en comerç, hostaleria i serveis personals.

A més, 123 persones declaren haver patit discriminació laboral i 267 no saben si la seva feina té un protocol per afrontar-la. Una feina de qualitat també ha d’oferir oportunitats, un tracte just i maneres de plantejar problemes i propostes.

Les persones joves també diuen què voldrien canviar. Entre les que treballen i van respondre sobre els seus projectes, el 27,8% vol millorar les condicions sense canviar de feina. Aquesta demanda mostra la importància de poder treballar millor a la feina que ja es té.

Les dades apunten a un mateix problema de fons: per construir una vida a Andorra no n’hi ha prou amb tenir feina. Cal poder viure del salari, combinar feina i vida personal, progressar professionalment i accedir a un habitatge digne.

2. Introducció i objectius

Origen del projecte

Aquest estudi neix de la voluntat del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra d’aprofundir en les necessitats i preocupacions expressades pel jovent a ACTIVA, el procés de participació juvenil impulsat pel mateix Fòrum el 2023 per contribuir a elaborar el Pla nacional de la joventut. Les persones participants hi van assenyalar dificultats relacionades amb els salaris, les condicions de treball, l’accés a les primeres experiències laborals i el coneixement i exercici dels seus drets. Aquestes preocupacions també estaven relacionades amb les dificultats per emancipar-se i l’augment del cost de la vida a Andorra.

Les aportacions d’ACTIVA van ajudar a concretar una de les prioritats del Pla estratègic 2023–2027 del Fòrum: millorar les condicions econòmiques, socials i laborals de les persones joves. Amb aquest punt de partida, el 2025 es va impulsar una recerca per conèixer millor les seves experiències laborals, identificar les dificultats per exercir els seus drets i recollir dades que ajudessin a orientar futures actuacions.

Objectius i desenvolupament de l’estudi

Treballar és una part decisiva de la vida de moltes persones joves. Però tenir feina no resol totes les preguntes d’aquesta etapa. Els ingressos permeten viure? Els horaris deixen temps per a la vida personal? Hi ha oportunitats d’aprendre i progressar, un tracte just i espais on fer-se escoltar?

A Andorra, aquestes preguntes també estan relacionades amb el cost de l’habitatge i la possibilitat de construir una vida al país. Per això, parlar de drets laborals del jovent exigeix mirar el contracte, les condicions del dia a dia i els recursos per mantenir-se.

El projecte Estudi i millora dels drets laborals del jovent ha estat finançat i avalat per l’European Youth Foundation.

Aquest informe presenta els resultats i les respostes de les persones joves perquè ajudin a orientar el debat públic i les decisions del Fòrum.

El projecte ha combinat diferents formes de participació i recollida d’informació. El treball preparatori va començar el 2025. Amb Andorra Recerca + Innovació i el Departament d’Estadística del Govern d’Andorra, es van revisar les dades disponibles per saber què explicaven sobre el jovent i quines experiències quedaven menys visibles.

Quatre persones joves voluntàries van preparar també una enquesta inicial sobre primeres experiències laborals, que va recollir 80 respostes. Van ajudar a identificar preguntes rellevants des de l’experiència juvenil. Aquest treball i les entrevistes amb professionals van ajudar a preparar l’enquesta principal: preguntar si les persones treballen, en quines condicions i amb quins recursos per viure.

Les entrevistes prèvies amb professionals van destacar quatre qüestions: la relació entre formació i oportunitats de feina, el cost de l’habitatge, l’ambient a les organitzacions i el reconeixement professional. S’hi va parlar menys del benestar emocional, la discriminació i la participació en espais de representació a la feina. Preguntar per aquests temes a les persones joves permetia ampliar aquella primera mirada.

L’enquesta principal es va fer entre l’octubre de 2025 i el febrer de 2026 i va reunir 816 respostes per a l’anàlisi. Andorra Recerca + Innovació va recollir les respostes i en va fer una primera anàlisi.

Després, les sessions amb representants laborals van ajudar a interpretar alguns resultats, comparar-los amb experiències del món del treball i identificar preguntes pendents. El Fòrum ha analitzat i interpretat els resultats amb suport tècnic. Aquest informe examina com es relacionen els diferents temes de l’enquesta i presenta les propostes de les persones participants.

L’informe es pregunta què cal, a més de trobar feina, per poder construir una vida a Andorra. Primer mira l’accés al treball i les condicions del dia a dia. Després examina com es relacionen amb el benestar, l’economia i l’habitatge. Finalment, presenta els projectes i les demandes de les persones joves i possibles línies de treball per al Fòrum.

A qui s’adreça l’informe?

L’estudi s’adreça, en primer lloc, a les persones joves d’Andorra. Vol ajudar-les a conèixer millor la realitat laboral del seu entorn i fer visibles les seves experiències i necessitats.

També s’adreça a les administracions públiques, les organitzacions sindicals i empresarials, els serveis d’orientació i assessorament i altres professionals i entitats del món laboral. Els resultats poden ajudar aquests agents a debatre les condicions laborals del jovent i les possibilitats de millorar-les.

Continuïtat del projecte

La publicació de l’informe és una etapa d’aquest procés. Els resultats ofereixen una base per compartir amb el jovent les qüestions identificades, contrastar les conclusions amb els agents implicats i estudiar possibles actuacions.

A partir d’aquest treball, el Fòrum podrà impulsar espais de debat i participació, formular propostes i fer seguiment de les qüestions prioritàries. Les actuacions es concretaran d’acord amb els seus mecanismes de decisió i les possibilitats de col·laboració.

L’estudi dona així continuïtat a l’escolta iniciada amb ACTIVA. El propòsit és que les experiències i preocupacions del jovent ajudin a orientar la participació, la defensa dels drets i les propostes sobre les polítiques públiques que afecten les persones joves d’Andorra.

3. Què hem volgut saber?

Quines condicions laborals tenen les persones joves, més enllà de si tenen feina?

Com es relacionen els horaris, l’estrès, el tracte i el suport amb el benestar?

Qui pot accedir a formació, progressar i obtenir el reconeixement dels seus títols?

Quines discriminacions expliquen les persones joves i quines oportunitats tenen per fer-se escoltar a la feina?

Quines despeses costen de pagar i què dificulta marxar de casa dels progenitors o mantenir un habitatge adequat?

Què voldrien canviar les persones joves en la feina, l’economia i l’habitatge?

Què ens diuen les respostes sobre participar en decisions a la feina i votar a les eleccions?

Les entrevistes prèvies amb professionals van ajudar a formular algunes d’aquestes preguntes. Les sessions posteriors amb representants laborals han ajudat a interpretar els resultats i a identificar preguntes per a futures enquestes. L’enquesta principal recull directament les respostes de les persones joves.

4. Com hem fet l’estudi?

L’enquesta es va fer entre el 24 d’octubre de 2025 i el 20 de febrer de 2026, amb qüestionaris en línia i entrevistes presencials en espais públics. S’han analitzat 816 respostes. Els percentatges s’han ajustat per tenir en compte l’edat i el gènere de les persones participants. El capítol següent explica qui ha participat.

La nota tècnica final explica quantes persones es tenen en compte en cada càlcul, com s’han definit els indicadors i quines comprovacions s’han fet.

5. Qui ha participat

Saber qui ha participat ajuda a interpretar els resultats. Hi ha 345 homes i 471 dones. Per edat, hi ha 136 persones de 15 a 19 anys, 219 de 20 a 24, 241 de 25 a 29 i 220 de 30 a 35.

Els percentatges s’han ajustat per edat i gènere. El gràfic mostra com es distribueixen les respostes abans i després d’aquest ajust.

Després de l’ajust per edat i gènere, el 92,5% de les persones participants resideix a Andorra. Hi ha una presència destacada de persones de nacionalitat andorrana i de persones amb estudis universitaris. Les taules mostren també on viuen, quins estudis tenen i quina és la seva situació d’habitatge.

Les dades disponibles només permeten comparar les categories d’homes i dones. Per això, l’informe no pot explicar les experiències de persones amb altres identitats de gènere.

Composició detallada

Taula 1. Qui ha participat en l’enquesta. A cada fila, les dues darreres columnes es calculen sobre el mateix nombre de persones, que s’hi indica. La diferència entre les columnes mostra com canvien els percentatges amb l’ajust per edat i gènere.

Taula 2. Parròquia de residència de les 750 persones que viuen a Andorra. Les 66 persones que viuen fora del país o no han indicat el país de residència no s’inclouen en aquesta taula.

6. Accés a la feina i condicions de treball

En aquesta mostra, 650 persones treballen, 92 havien treballat abans i 74 no han treballat mai. La situació canvia molt amb l’edat: entre els 15 i els 19 anys treballa un terç del grup; entre els 30 i els 35, més del 95%.

Per això, una xifra general de persones que treballen pot deixar poc visibles les necessitats de qui busca la primera feina. Entre les persones que ara no treballen hi ha estudiants i persones que ja han tingut experiències laborals.

De les 166 persones que no treballen actualment, 121 diuen que prioritzen els estudis, un 71,3% després de l’ajust, i 20 diuen que busquen feina, un 12,5%. Per tant, no es pot considerar que totes les persones sense feina estiguin buscant-ne.

La taula mostra també els altres motius, incloses les quatre respostes de la categoria «altres». Són grups petits i no permeten conclusions generals sobre les persones que els formen.

De les 742 persones que han treballat alguna vegada, 451 declaren un contracte fix, 273 un contracte temporal i 18 que no tenien contracte. El contracte fix és menys habitual entre les persones més joves i més habitual a mesura que augmenta l’edat.

La continuïtat de la feina pot ser important per als plans de vida. Però aquesta pregunta inclou feines actuals i passades: les dades no descriuen només els contractes que les persones tenen ara.

Entre les persones que han treballat alguna vegada, el 17,4% declara jornades habituals de més de vuit hores i el 37,9% ha tingut algun dia de més de deu hores. A més, el 25,6% considera que els horaris són poc o gens compatibles amb la vida familiar o social.

En aquest informe, «jornada exigent» vol dir treballar habitualment més de vuit hores o haver tingut algun dia de més de deu hores. A la taula 6, aquesta situació és més habitual entre qui té contracte fix que entre qui té contracte temporal. Tenir un contracte fix, per tant, no garanteix uns horaris més fàcils de combinar amb la vida personal.

Hi ha massa pocs casos de torn de nit per extreure’n conclusions segures.

No només importa quant dura la jornada, sinó com s’organitza. De les 650 persones que treballen, el 42,5% fa jornada partida, amb la feina repartida en blocs separats, i el 20,1% fa jornada intensiva, en un bloc continu. Els torns rotatius canvien segons l’organització de la feina.

Té dificultats per combinar feina i vida personal el 32,5% de qui fa jornada partida i el 34,3% de qui té torns rotatius. Entre qui fa jornada intensiva, el percentatge és del 15,4%.

També hi ha diferències en la satisfacció amb la jornada: en declara poca o cap el 40,1% del grup de jornada partida i el 9,4% del de jornada intensiva. Les dades mostren diferències entre grups, però no permeten saber què passaria si una mateixa persona canviés de tipus de jornada.

Treballar moltes hores i poder combinar la feina amb la vida personal són qüestions diferents. Dues persones poden treballar les mateixes hores i viure-les de manera desigual segons els torns, els desplaçaments, les tasques de cura o la possibilitat d’organitzar-se. En la mostra, aquestes dificultats són més habituals entre qui té una jornada exigent, però també apareixen sense jornades llargues. Les mesures que es plantegin haurien de tenir en compte com s’organitza el temps, a més del nombre d’hores.

Comparacions segons l’edat, el contracte i la jornada

Taula 4. Situació laboral segons l’edat de les 816 persones participants. Cada casella mostra el nombre de persones i el percentatge ajustat dins del seu grup d’edat. Permet veure quina part de cada grup treballa ara, havia treballat abans o no ha treballat mai.

Taula 5. Tipus de contracte segons l’edat entre les 742 persones que han treballat alguna vegada. Inclou feines actuals i passades. El grup «sense contracte» és petit i s’ha de llegir amb cautela.

Taula 6. La primera part compara les jornades exigents segons el tipus de contracte. La segona compara les dificultats per combinar feina i vida personal segons la jornada. Són dues comparacions diferents: cada percentatge es calcula sobre el nombre de persones del grup corresponent.

Les comparacions mostren que la situació laboral canvia molt segons l’edat. També mostren que tenir un contracte fix no explica, per si sol, com són els horaris ni si es poden combinar amb la vida personal. Els detalls estadístics es recullen a la nota tècnica.

El desplaçament també forma part del temps de treball

Les converses amb professionals van plantejar que les condicions de vida poden influir en l’experiència laboral. L’enquesta permet examinar-ne un aspecte concret: el temps per anar de casa a la feina.

Té dificultats per combinar feina i vida personal el 22,1% de qui tarda menys de quinze minuts en el trajecte i el 34,2% de qui tarda més de quaranta-cinc minuts. En els dos grups intermedis, les dificultats no augmenten de manera regular amb la durada del trajecte. Per tant, el temps de desplaçament, per si sol, no explica com s’organitza la resta del dia.

Els desplaçaments poden restar temps personal i se sumen als horaris de feina. Això convida a mirar trajecte i jornada conjuntament quan es parla de conciliació.

7. Qualitat del treball

La qualitat d’una feina no es resumeix en el contracte. Entre les persones amb experiència laboral, el 48,2% es declara poc o gens satisfet amb l’estrès de la feina, el 44,1% amb els ingressos i el 42,6% amb les possibilitats de progressar. Les valoracions negatives de l’ambient i de l’autonomia són menys habituals. El gràfic mostra que una mateixa feina pot estar ben valorada en uns aspectes i mal valorada en uns altres.

A la pregunta sobre satisfacció amb el teletreball, 388 de les 742 persones amb experiència laboral responen «poc» o «gens satisfet/a», un 51,7% ajustat. Hi ha 204 persones que trien «no vull contestar».

L’enquesta no pregunta si aquestes persones poden teletreballar ni amb quina freqüència ho fan. Per això, no podem saber si la valoració negativa es deu a l’experiència de teletreballar o a no tenir aquesta opció. Tampoc podem saber quantes persones poden teletreballar.

La pregunta sobre l’estrès demana si la persona està satisfeta amb aquest aspecte de la feina. No mesura directament el nivell d’estrès que pateix.

Les persones amb contracte fix valoren millor l’estabilitat de la feina. Entre les persones que treballen i han respost aquesta pregunta, el 12,9% de qui té contracte fix se sent poc o gens satisfet amb l’estabilitat, davant del 28,8% de qui té contracte temporal.

Aquesta diferència ajuda a entendre el valor de tenir continuïtat a la feina. Però els horaris, l’estrès i els ingressos són altres aspectes que cal examinar per saber si una feina és de qualitat.

El benestar es mesura amb el WHO-5, una escala de 0 a 100 basada en cinc preguntes sobre les dues últimes setmanes. Com més alta és la puntuació, més benestar declara la persona. El capítol 11 ho explica amb més detall.

L’autonomia i la creativitat també formen part de l’experiència de treball. Entre les persones amb experiència laboral, qui valora positivament l’autonomia té un benestar mitjà de 62,7 punts en el WHO-5. Entre qui la valora poc o gens, la mitjana és de 45,2 punts.

Pel que fa a la creativitat, les mitjanes són de 64,6 i 49,4 punts, respectivament. Aquestes comparacions no permeten saber quina part de la diferència es relaciona amb l’autonomia o la creativitat i quina amb l’ambient, la motivació o altres condicions de feina.

Per veure si les dificultats laborals es concentren en les mateixes persones, hem comptat set senyals: no tenir contracte fix; tenir una jornada exigent; tenir dificultats per combinar feina i vida personal; i estar poc o gens satisfet amb l’estrès, els ingressos, les possibilitats de progressar o el contingut motivador de la feina. Cada senyal suma un punt, fins a un màxim de set.

Entre les 709 persones que van respondre totes aquestes preguntes i les de benestar, el 73,3% té almenys dos senyals. Qui no en té cap declara un benestar mitjà de 76,4 punts; qui en té sis o set, de 34,7. Les persones amb més dificultats laborals també declaren menys benestar.

8. Formació i desenvolupament professional

La formació pot obrir oportunitats a la feina, però no tothom en rep. En aquesta mostra, 442 de les 742 persones amb experiència laboral diuen haver-ne rebut. La manera més habitual és que l’empresa l’hagi proporcionada o pagada. Altres persones l’han pagada elles mateixes o han après mentre treballaven. L’accés a la formació depèn, per tant, també de les oportunitats que ofereix la feina.

Tres de cada deu persones que han rebut formació diuen que la van demanar a l’empresa. Però només es va fer aquesta pregunta a qui n’havia rebut. No sabem, per tant, quantes persones la van demanar i no la van aconseguir. Per entendre les dificultats d’accés, caldria preguntar-ho també.

Entre les persones ocupades, qui ha rebut formació valora millor les possibilitats de promoció i el contingut motivador de la feina. La diferència també apareix quan es comparen persones de la mateixa edat, gènere, estudis i tipus general de contracte. La formació pot ser una part de l’explicació; també pot anar acompanyada d’altres bones pràctiques de l’empresa.

Les dades mostren que rebre formació i tenir bones perspectives a la feina poden anar junts. Per saber si oferir més formació millora aquestes perspectives, caldria seguir les persones al llarg del temps o comprovar els resultats d’un programa de formació. Aquesta enquesta descriu la situació en un moment concret.

Qui accedeix a la formació?

Les diferències en la formació rebuda es veuen sobretot segons el tipus de feina. Entre professionals i personal tècnic, el 68,9% diu haver rebut formació; en comerç, hostaleria i serveis personals, el 51,2%. La diferència és de gairebé 18 punts percentuals.

No sabem si aquesta diferència es deu a la formació que ofereixen les empreses, a les necessitats de cada lloc de treball o a les experiències prèvies de les persones.

També hi ha diferències segons els estudis. Diu haver rebut formació a la feina el 64,8% de les persones amb estudis universitaris, el 55,3% de les que tenen formació professional i el 53,2% de les que tenen secundària superior.

Per edat, el percentatge augmenta fins al grup de 25 a 29 anys i després disminueix. Les diferències ajuden a veure a quins grups arriben les oportunitats, però no demostren que el nivell d’estudis sigui la causa.

En canvi, els percentatges d’homes i dones són molt semblants en aquesta pregunta (58,7% i 59,9%). També hi ha una distància petita entre contracte fix i temporal (60,8% i 57,4%). Això no descarta desigualtats en el tipus, la durada o la utilitat de la formació rebuda: aquí només es pregunta si se n’ha rebut. El grup sense contracte és massa petit per treure’n conclusions.

De les característiques comparades, el tipus de feina mostra les diferències més grans en la formació rebuda. Tot i això, no explica per si sol qui en rep. La taula 7 mostra tots els grups i quantes persones es tenen en compte en cadascun. Els grups molt petits es mostren perquè les dades siguin completes, però no s’utilitzen per extreure les conclusions principals.

Accés a la formació per grups

Taula 7. Persones que han rebut formació entre les que han treballat alguna vegada. En cada grup, el percentatge ajustat es calcula només entre qui respon «sí» o «no». Les persones sense resposta es mostren per separat. Les files amb * tenen menys de 30 persones i no permeten conclusions segures.

La diferència més gran de la taula és de 17,7 punts percentuals, entre professionals o personal tècnic i comerç, hostaleria i serveis personals. Aquest resultat ajuda a identificar on cal examinar millor les oportunitats de formació. Encara falta saber qui la va demanar i no la va obtenir.

Qui proporciona o paga la formació?

A les sessions amb representants laborals es va plantejar que la formació és més accessible si l’empresa la paga i la programa dins de la jornada. L’enquesta permet saber qui va proporcionar o pagar la formació, però no en quin horari es va fer.

De les 442 persones que havien rebut formació, 427 van indicar com l’havien rebuda. D’aquestes, 267 diuen que l’empresa la va pagar o proporcionar, un 63,3% ajustat. Hi ha 76 persones que diuen haver pagat elles mateixes una formació d’empresa i 84 que van aprendre al lloc de treball amb companys o supervisors.

Haver rebut formació no vol dir haver tingut les mateixes oportunitats. No sabem quantes hores hi van dedicar, si la van fer en temps personal ni qui la va demanar i no la va obtenir. Una futura enquesta hauria de preguntar també per aquests aspectes.

Reconeixement de titulacions: una pregunta diferent de la formació rebuda

Les entrevistes amb professionals van assenyalar que els tràmits per reconèixer titulacions podien ser una barrera. L’enquesta recull què en diuen les persones joves.

De les 663 que van respondre sobre el reconeixement dels seus títols, 88 diuen que no han estat reconeguts oficialment a Andorra, un 14,1% ajustat. Hi ha 329 persones que diuen que sí i 246 que consideren que el reconeixement és automàtic.

A més, 29 persones no volen contestar i 124 no aporten cap resposta. La manca de resposta és més habitual entre qui no ha treballat mai.

Entre les persones que responen sobre el reconeixement dels títols, en declara de no reconeguts el 4,2% de qui té nacionalitat andorrana i el 28,9% de qui té altres nacionalitats. La diferència també apareix si es comparen només les persones que viuen a Andorra.

Aquesta diferència planteja una qüestió que convé estudiar amb més detall. Les respostes recullen la situació declarada per cada persona. Per entendre els motius, caldria conèixer on es va obtenir el títol, si se n’ha demanat el reconeixement i quina resposta ha donat l’administració.

Els anys de residència també ajuden a entendre les diferències en el reconeixement de titulacions. Entre les persones d’altres nacionalitats que resideixen a Andorra i han respost aquesta pregunta, el 39,2% de les que hi porten fins a nou anys declara tenir un títol no reconegut. Entre les que hi porten deu anys o més, el percentatge és de l’11,7%.

Entre les persones de 25 a 35 anys, declara un títol no reconegut el 41,7% de qui porta fins a nou anys a Andorra i el 16,1% de qui hi porta deu anys o més. Entre les de 15 a 24 anys, els grups són més petits. No s’han observat casos en les 21 persones que hi porten deu anys o més, però aquest grup és massa petit per concloure que no hi hagi problemes de reconeixement.

L’enquesta no pregunta on es va obtenir el títol ni en quin punt es troba el tràmit de reconeixement. Aquests resultats poden ajudar a identificar a qui cal preguntar i orientar, però no permeten afirmar que el pas dels anys resolgui el problema.

En canvi, la formació rebuda i les dificultats econòmiques no mostren diferències tan clares segons els anys de residència. En aquesta anàlisi, «tensió econòmica» vol dir tenir dificultats per pagar despeses o haver de gastar estalvis o demanar diners per arribar a final de mes. No s’observa una relació tan clara entre aquestes situacions i els anys de residència.

9. Discriminació i desigualtats

La discriminació laboral no havia destacat en les entrevistes prèvies amb professionals. En preguntar-ho a les persones joves, 123 de les 742 que han treballat alguna vegada diuen haver-ne patit. El percentatge ajustat per edat i gènere és del 15,9% sobre tot aquest grup.

Hi ha 22 persones que prefereixen no respondre. Es mantenen en el total d’aquesta xifra general, però no es consideren persones que hagin dit que no. Preguntar per la discriminació permet veure problemes que poden quedar amagats si només es mira si una persona té feina.

L’edat és el motiu de discriminació més esmentat, amb 59 mencions. També hi ha 31 mencions de sexe o gènere, 25 de nacionalitat i 18 d’idioma. Una mateixa persona podia marcar diversos motius: aquestes mencions no són persones diferents.

A més, 37 persones van marcar «altres motius», però l’enquesta no recull una explicació escrita d’aquesta resposta. Caldria preguntar quines experiències hi ha darrere d’aquesta categoria.

En comparació amb les persones que no declaren discriminació, les que diuen haver-ne patit tenen uns 20 punts menys de benestar mitjà en l’escala WHO-5, de 0 a 100. També valoren l’ambient laboral 2,6 punts per sota, en una escala d’1 a 10. La discriminació sovint apareix amb altres problemes, com un mal ambient o poc suport. Aquestes dificultats poden acumular-se en les mateixes persones i cal donar-hi resposta.

Més d’un terç de les persones amb experiència laboral, 267, no sap si la seva feina té un protocol que expliqui com actuar davant d’una discriminació. Una via d’ajuda difícil de trobar o d’entendre pot ser poc útil per a qui la necessita.

L’enquesta permet comparar què diuen les persones sobre el protocol i sobre la discriminació que han viscut. Però no comprova si els protocols s’apliquen bé ni si eviten casos.

Què sabem dels 37 «altres motius»?

La resposta «altres motius» ha estat marcada per 37 de les 123 persones que declaren discriminació. L’enquesta no recull cap explicació escrita vinculada a aquesta opció, de manera que no es pot saber quins motius concrets hi ha al darrere. Una futura enquesta hauria d’oferir un camp de text perquè aquestes experiències no quedin amagades en una categoria genèrica.

Qui declara discriminació i per quins motius

Taula 8. Declaració de discriminació entre les 742 persones amb experiència laboral. «No vull contestar» es manté visible, i no es compta com a «no».

Taula 9. Persones que declaren discriminació entre les 720 que responen «sí» o «no». Les 22 que no volen respondre no s’inclouen en aquests percentatges. Per això, la base del càlcul és diferent de la del 15,9% general, que es calcula sobre les 742 persones amb experiència laboral. «Coneix protocol» indica què diu la persona; no confirma que el protocol existeixi ni que funcioni bé.

Taula 10. Motius de discriminació marcats per les 123 persones que diuen haver-ne patit. Una persona pot marcar diversos motius, de manera que els percentatges no sumen 100%. Quatre persones no tenen respostes disponibles sobre el motiu. L’opció «altres» no té una explicació escrita que permeti saber què inclou.

10. Veu, representació i relacions laborals

Les persones poden plantejar problemes i propostes a la feina en espais diferents, des d’una reunió informal fins a un comitè. Entre les que han treballat alguna vegada, 416 diuen que tenen algun d’aquests espais. D’aquestes, 210 hi participen, 75 no hi participen i 131 no responen si ho fan. La participació d’aquestes 131 persones es manté com a informació desconeguda.

Les reunions informals són l’espai més esmentat, per 193 persones. També hi ha 141 mencions de comitès o òrgans similars i 79 de valoracions anuals. Una mateixa persona pot haver marcat més d’una opció. Per saber si aquests espais permeten fer-se escoltar, cal preguntar si les persones els coneixen, els poden utilitzar i hi obtenen resposta.

Tenir un espai per parlar no significa necessàriament participar-hi

Rebre ajuda del superior, rebre ajuda dels companys i sentir-se escoltat són experiències diferents. Entre qui respon cada pregunta, el 28,7% diu que rep ajuda del superior només ocasionalment o mai; el 17,0% diu el mateix de l’ajuda dels companys. A més, el 22,2% se sent escoltat només ocasionalment o mai.

Les persones que se senten escoltades sempre o sovint tenen un benestar mitjà de 63,7 punts. Les que se senten escoltades ocasionalment o mai tenen una mitjana de 45,4 punts. Totes dues puntuacions corresponen a l’escala WHO-5, de 0 a 100. Un espai per parlar és més útil quan les persones també hi obtenen resposta.

Les persones que declaren rebre sempre ajuda del seu superior tenen una puntuació mitjana de benestar de 67,8 punts en l’escala WHO-5, de 0 a 100. Les que declaren no rebre’n mai tenen una mitjana de 39,9 punts.

La diferència és semblant quan es pregunta si les persones se senten escoltades. Qui respon «sempre» té un benestar mitjà de 69,2 punts; qui respon «mai», de 39,3 punts. En les dues preguntes, els grups que responen «sovint» o «ocasionalment» tenen puntuacions entre les dels grups «sempre» i «mai».

El suport, l’escolta i el benestar apareixen relacionats en les respostes dels diferents grups. Aquesta comparació descriu una associació, sense establir-ne les causes.

La comparació inclou les 742 persones que han treballat alguna vegada. El grup «desconeix o no respon» reuneix qui no sap o no indica si té espais de participació i qui diu que en té però no indica si hi participa. Aquestes persones no es consideren automàticament persones sense espais o persones que no participen.

Taula. Ambient laboral, suport i benestar segons els espais de participació a la feina.

Les mitjanes estan ajustades per edat i gènere; N indica el nombre de persones. Totes les persones d’aquests grups tenen una resposta vàlida sobre ambient i benestar. Per al suport, hi ha 155 respostes al grup sense espais, 73 al grup amb espais però sense participació, 207 al grup amb espais i participació, i 287 al grup que desconeix o no respon. En total, falten 20 respostes sobre suport.

Les persones sense espais de participació tenen un benestar mitjà de 49,4 punts. Les que tenen espais però no hi participen tenen una mitjana de 57,7 punts. Les que tenen espais i hi participen tenen una mitjana de 64,0 punts, en l’escala WHO-5 de 0 a 100.

L’ambient i el suport també es valoren millor als grups amb espais. Són comparacions entre persones diferents: tenir un lloc on parlar i utilitzar-lo no són exactament la mateixa experiència.

Aquests resultats conviden a preguntar no només si existeix un espai, sinó si les persones el coneixen, hi poden participar i obtenen resposta. Hi ha 294 casos sense informació suficient per saber en quina situació es troben; es mostren per separat al gràfic.

El 49,2% ajustat diu que s’afiliaria a un sindicat o participaria en un comitè si en tingués l’oportunitat. Un 32,4% no respon. Com que la pregunta uneix les dues opcions, no podem saber quina part voldria afiliar-se a un sindicat i quina part voldria participar en un comitè.

La manca de resposta i les possibles dificultats d’accés són dos aspectes que convé explorar per entendre millor la participació juvenil.

Per què no es participa? Les respostes no indiquen una sola causa

De les 75 persones que tenen espais on fer-se escoltar però no hi participen, 18 diuen que no els ha fet falta, 16 que no hi poden participar i 11 que no els interessa.

Entre les dificultats d’accés esmentades hi ha no tenir contracte fix o que l’espai estigui reservat a determinats càrrecs o representants. No participar, per tant, pot tenir motius diferents: falta d’accés, no haver-ho necessitat o falta d’interès.

Una altra pregunta demana si la persona s'afiliaria a un sindicat o participaria en un comitè si en tingués l'oportunitat. Entre les 134 que responen que no, 38 no hi veuen utilitat, 29 diuen que no els interessa i 26 que no tenen temps. Com que la pregunta uneix sindicat i comitè, no podem atribuir aquests motius a una de les dues opcions per separat.

Tenir espais, voler participar i fer-ho són preguntes diferents

A les sessions, alguns representants van parlar d’empreses on el comitè és conegut i de persones joves que no volen dedicar-hi el temps o assumir la visibilitat que comporta formar-ne part. L’enquesta no pregunta directament si les persones coneixen els seus drets ni quines dificultats tenen per participar. Sí que permet comparar si diuen que voldrien participar i si tenen espais per fer-ho a la feina.

Entre qui respon «sí» o «no» a si s’afiliaria a un sindicat o participaria en un comitè, diu que ho faria el 81,0% de les persones sense espais a la feina. Entre les que tenen espais, ho diu el 68,9%.

No tenir espais, per tant, no vol dir necessàriament no tenir interès a participar. La pregunta recull què les persones voldrien fer si en tinguessin l’oportunitat, no si ja ho fan.

Les persones que no voldrien participar en un sindicat o comitè esmenten falta d’utilitat, falta d’interès o falta de temps. Però l’enquesta no pregunta específicament per la por a possibles conseqüències, les responsabilitats que s’assumirien o la informació que dona l’empresa. Les experiències explicades a les sessions ajuden a preparar aquestes preguntes, però no representen totes les empreses.

11. Salut, benestar i treball

L’enquesta pregunta com s’han sentit les persones durant les dues últimes setmanes. Les cinc respostes formen una escala de benestar de 0 a 100, anomenada WHO-5: com més alta és la puntuació, més benestar declara la persona. Un valor inferior a 50 convida a prestar atenció, però no és un diagnòstic.

Entre les 742 persones amb experiència laboral que van respondre les preguntes de benestar, la puntuació mitjana és de 59,4 punts. Hi ha 242 persones amb una puntuació inferior a 50, aproximadament una de cada tres. Aquestes preguntes no es van fer a les 74 persones que no han treballat mai.

Les persones amb dificultats per combinar feina i vida personal, insatisfetes amb l’estrès de la feina o que declaren discriminació o dificultats econòmiques tenen menys benestar de mitjana. Les que reben més suport a la feina declaren més benestar. Com que aquestes situacions poden coincidir en les mateixes persones, l’anàlisi també les té en compte alhora.

Les comparacions anteriors miren cada condició per separat. També hem analitzat diverses condicions alhora entre les 544 persones que treballen i tenen totes les respostes necessàries. En aquesta anàlisi, les dificultats per combinar feina i vida personal i la insatisfacció amb l’estrès es relacionen, cadascuna, amb uns nou punts menys de benestar. Rebre més suport a la feina es relaciona amb una puntuació més alta. Aquestes dades mostren relacions entre les condicions de feina i el benestar, sense demostrar què les causa.

En l’anàlisi que té en compte diverses condicions alhora, les dificultats econòmiques també es relacionen amb menys benestar, però el resultat és menys clar. Les jornades llargues, un cop es tenen en compte la conciliació, l’estrès i les altres condicions, no mostren per si soles una diferència clara de benestar.

El benestar es relaciona amb com s’organitza i es viu la feina: el temps disponible, l’estrès, el suport i el tracte. El capítol 9 en mostra un altre exemple: les persones que declaren discriminació tenen un benestar mitjà de 43,0 punts, davant dels 63,0 punts de les que no en declaren, en l’escala WHO-5 de 0 a 100. Les condicions del dia a dia també han de formar part del debat sobre salut i treball.

També s’ha preguntat pels dies d’absència per salut i pels dies en què s’ha treballat tot i trobar-se malament. Aquesta segona situació s’anomena «presentisme».

La mediana de dies treballats trobant-se malament és de 4: la meitat de les respostes queda per sota o en aquest valor i l’altra meitat, per sobre o en aquest valor. La meitat central de les respostes se situa entre 0 i 10 dies.

Hi ha 16 respostes de 365 dies que fan variar molt la mitjana. Per això, el text destaca la mediana i el tram central de les respostes, que canvien menys amb aquests valors extrems.

No faltar a la feina no significa trobar-se bé

Comptar les absències no mostra totes les dificultats de salut a la feina. En els darrers dotze mesos, 506 de les 741 persones amb resposta disponible diuen haver treballat almenys un dia tot i trobar-se malament, un 66,8% ajustat.

En canvi, 299 de les 742 persones que responen sobre absències diuen haver faltat almenys un dia per salut, un 38,2% ajustat. Tots dos grups inclouen persones que han treballat alguna vegada.

Entre les 443 persones que diuen no haver faltat cap dia per salut, 244 declaren haver treballat trobant-se malament almenys un dia, un 54,3% ajustat. Per tant, no haver faltat a la feina no vol dir necessàriament haver-se trobat bé.

Aquestes respostes recullen experiències de salut física i mental declarades per les persones participants.

12. Habitatge i emancipació: sortir de la llar parental i trobar on viure

En aquest capítol, «viure fora de casa dels progenitors» vol dir no conviure amb ells. No vol dir necessàriament pagar-se l’habitatge o tenir ingressos propis.

Amb aquesta definició, 426 persones viuen fora de casa dels progenitors i 372 hi viuen. No es disposa d’informació suficient per classificar les altres 18. Entre les 798 que es poden classificar, el 55,8% ajustat viu fora.

Les 25 persones que viuen amb altres familiars es compten com a persones que viuen fora de casa dels progenitors. La nota tècnica comprova també què passa si es consideren dins d’una situació de dependència d’altres familiars per a l’habitatge.

Viure sense progenitors és més habitual en els grups de més edat de la mostra. Ho fa el 8,3% de les persones de 15 a 19 anys, el 32,3% de les de 20 a 24 anys, el 65,4% de les de 25 a 29 anys i el 88,7% de les de 30 a 35 anys.

El gràfic compara aquests grups. No indica que tinguin els mateixos recursos econòmics ni l’edat exacta en què cada persona va marxar de casa.

De les persones que diuen haver-se emancipat, 410 indiquen a quina edat ho van fer. La mediana és de 22 anys: la meitat declara haver-ho fet als 22 anys o abans i l’altra meitat, als 22 anys o després. Aquest resultat només descriu qui diu haver fet aquest pas i hi respon; no inclou les persones que encara viuen amb progenitors.

Es va preguntar pels obstacles per marxar de casa a les 397 persones que viuen amb progenitors o altres familiars. L’habitatge és l’obstacle més esmentat, per 291 persones, un 70,8% ajustat. La falta d’estabilitat laboral o d’ingressos apareix en 175 respostes, un 41,0%, i els estudis, en 167.

Aquest grup de 397 inclou persones que viuen amb altres familiars. Per això, és diferent del grup de 372 que viu amb progenitors descrit al començament del capítol.

Viure fora de casa dels progenitors és més habitual a mesura que augmenta l’edat. Quan també es tenen en compte els estudis i la situació econòmica, la diferència entre treballar ara i haver treballat només en el passat és menys clara. Els diners disponibles a la família i el suport familiar també poden ser importants, però l’enquesta no els recull amb prou detall.

Entre les persones que treballen, les dades no permeten saber amb prou claredat com es relaciona tenir contracte fix o temporal amb viure fora de casa dels progenitors. Sí que mostren més dificultats econòmiques entre qui ja viu fora. Aconseguir un habitatge i poder-lo mantenir són reptes diferents.

El 71,1% diu que viu en un habitatge de lloguer. Això no vol dir que la persona jove sigui titular del contracte ni que pagui el lloguer. També hi ha persones que diuen que l’habitatge té deficiències o està en mal estat. Per entendre com viuen, cal mirar tant el tipus d’habitatge com el seu estat i els recursos per mantenir-lo.

Entre les persones que declaren deficiències al seu habitatge, és més habitual voler canviar de casa per les condicions o la ubicació. Entre qui respon aquestes preguntes, vol canviar-ne el 15,1% de qui diu que l’habitatge està en bon estat, el 29,7% de qui hi veu alguna deficiència i el 46,1% de qui el considera en mal estat. Aquest últim grup té només 42 persones, de manera que el percentatge s’ha de llegir amb més cautela.

La convivència també es relaciona amb el desig de canviar de casa. En vol canviar el 10,4% de qui viu amb progenitors i el 28,0% de qui viu fora de casa dels progenitors.

No podem atribuir tota la diferència a l’estat físic de l’habitatge, perquè els grups també viuen situacions diferents. A més, viure en un habitatge de propietat no vol dir que la persona jove en sigui propietària.

Marxar de casa dels progenitors canvia amb qui es viu. Per saber si es pot mantenir aquesta nova situació, cal mirar també com s’arriba a final de mes i quins diners queden per afrontar despeses i imprevistos.

13. Economia quotidiana: arribar a final de mes i poder sostenir-se

Gairebé la meitat de les persones participants diu que pot estalviar cada mes. Un 31,0% arriba a final de mes però no pot guardar diners. Altres persones han de gastar estalvis o demanar diners prestats. No poder estalviar i haver de demanar diners són situacions diferents. A més, un 8,1% no respon i no sabem en quina situació es troba.

Les dificultats econòmiques són menys habituals entre qui treballa, però no desapareixen amb la feina. De les 650 persones que treballen, 198 diuen que tenen problemes per pagar despeses o que han de gastar estalvis o demanar diners per arribar a final de mes. Aquest recompte mostra una part de les dificultats que viuen, però l’enquesta no recull tots els ingressos i les despeses de cada família.

A la pregunta sobre dificultats per pagar despeses, hi ha 588 persones que treballen i aporten una resposta que es pot analitzar. D’aquestes, 171 diuen que tenen dificultats. Les altres 62 persones que treballen no tenen una resposta utilitzable: no sabem si tenen dificultats o no.

El gràfic mostra un 29,4%. Aquest percentatge està ajustat per edat i gènere, tal com s’explica al capítol 4. Per això, no coincideix exactament amb la divisió de 171 entre 588.

La xifra de 198 inclou les persones que diuen tenir dificultats per pagar despeses i també les que han de gastar estalvis o demanar diners per arribar a final de mes. Per això és més alta que les 171 que declaren dificultats per pagar alguna despesa.

Les dificultats econòmiques també són importants quan es parla de marxar de casa dels progenitors. Poder marxar i poder mantenir-se fora són dos reptes diferents.

Sortir de la llar parental i poder sostenir les despeses

Marxar de casa dels progenitors no elimina necessàriament les dificultats econòmiques. Entre qui respon com arriba a final de mes, pot estalviar el 48,7% de les persones que viuen sense progenitors i el 60,0% de les que hi viuen.

En canvi, arriba a final de mes sense poder estalviar el 38,5% de qui viu fora i el 27,6% de qui viu amb progenitors. Les diferències entre els dos grups són molt més petites pel que fa a gastar estalvis o demanar diners.

El repte no és només marxar de casa dels progenitors, sinó mantenir un habitatge adequat i tenir diners per a la resta de despeses. La comparació posa en relació la convivència i la situació econòmica de grups diferents de persones.

Les respostes escrites expliquen algunes d’aquestes dificultats. Hi ha 190 persones que van escriure sobre els problemes per afrontar despeses. En 161 textos es pot identificar alguna despesa: 73 esmenten l’habitatge, 27 l’alimentació o els productes bàsics i 27 el transport o el vehicle.

També s’hi esmenten estudis, salut i subministraments. L’habitatge destaca, però les altres despeses del dia a dia també poden deixar poc marge a final de mes.

Entre qui respon com arriba a final de mes, ha de gastar estalvis o demanar diners el 9,7% de les persones que treballen ara. Entre les que no treballen actualment, el percentatge és del 26,0%. Les persones que treballen tenen més marge econòmic en aquesta comparació, però una part també té dificultats.

Les persones amb més dificultats econòmiques també declaren, de mitjana, menys benestar. Mirar treball, habitatge i salut per separat deixaria fora una part d’aquesta experiència compartida.

No és només lloguer o propietat: també importa l’estat de la casa

Entre les persones amb les respostes necessàries, té dificultats econòmiques segons l’indicador de l’informe el 38,3% de qui viu de lloguer i el 21,5% de qui viu en un habitatge de compra ja pagada. Aquesta diferència ajuda a comparar situacions d’habitatge, però no sabem qui paga el lloguer o la hipoteca en cada cas.

Les dificultats econòmiques són més habituals quan l’habitatge té problemes. Segons l’indicador de l’informe, en declara el 28,7% de qui viu en una casa en bon estat, el 47,1% de qui hi veu alguna deficiència i el 64,5% de qui diu que està en mal estat. Aquest últim grup té només 36 respostes utilitzables i el percentatge s’ha de llegir amb més cautela.

Aquests resultats conviden a estudiar les dificultats econòmiques juntament amb el preu i la qualitat dels habitatges als quals les persones poden accedir.

La pregunta sobre com s’arriba a final de mes es va fer a totes les persones, treballin o no. Poder estalviar és més habitual entre qui viu en un habitatge de compra ja pagada que entre qui viu de lloguer. En canvi, haver de gastar estalvis o demanar diners no mostra una diferència tan simple entre els tipus d’habitatge.

Les taules separen quatre situacions: poder estalviar, arribar a final de mes sense estalviar, gastar estalvis i recórrer tant a estalvis com a préstecs. Les respostes no indiquen quant paga la persona jove de lloguer o d’hipoteca.

Les persones que diuen que l’habitatge té alguna deficiència tenen un benestar mitjà de 53,1 punts, davant dels 62,4 punts de qui diu que està en bon estat, en l’escala WHO-5 de 0 a 100. El grup que declara mal estat és més petit i no té una puntuació encara més baixa. Per entendre com viuen les persones, cal mirar l’estat de la casa, a més de si és de lloguer o de propietat.

Taula 15. Dificultats econòmiques segons el tipus d’habitatge entre persones amb experiència laboral. «N grup» indica totes les persones del grup. El percentatge només es calcula sobre les que tenen la informació necessària per saber si hi ha dificultats econòmiques, indicades com a «N vàlid». * Menys de 30 persones amb informació disponible; cal llegir el resultat amb cautela.

Taula 16. Estat de l’habitatge, dificultats econòmiques i benestar entre persones amb experiència laboral. El percentatge de dificultats econòmiques i la mitjana de benestar es calculen amb grups de respostes diferents. Per calcular el percentatge de dificultats, s’ha d’utilitzar el nombre de respostes econòmiques disponibles, no el nombre de respostes de benestar. La puntuació WHO-5 és una mitjana ajustada per edat i gènere.

Taula 17. Com s’arriba a final de mes segons el tipus d’habitatge. Inclou persones que treballen, que havien treballat abans i que no han treballat mai. Els percentatges estan ajustats per edat i gènere entre qui té resposta disponible dins de cada tipus d’habitatge. * Grup petit; no permet conclusions segures.

En aquestes comparacions, les diferències econòmiques són més grans segons l’estat de l’habitatge que segons si és de lloguer o de propietat. Per entendre-ho millor, caldria saber si la persona jove paga l’habitatge i quina part dels seus recursos hi dedica.

14. Projectes de futur i arrelament

Millorar l’economia és l’objectiu més esmentat per als pròxims dotze mesos: el marquen 529 persones, un 64,1% ajustat. Continuar estudis o formació apareix en 377 respostes. Aquests projectes ajuden a entendre què voldrien canviar les persones joves i quines oportunitats esperen tenir.

Els projectes es relacionen amb la situació actual. Voler canviar de feina és més habitual entre qui està poc satisfet amb el seu contingut. Voler emancipar-se o trobar un habitatge propi és més habitual entre qui viu amb progenitors. El gràfic següent compara aquests resultats i els relacionats amb l’economia i l’edat. La taula 19 mostra quantes persones hi ha en cada grup.

Entre les 62 persones que diuen viure fora d’Andorra i indiquen el país de residència, 43 voldrien viure a Andorra d’aquí a dos o cinc anys. És un grup petit. La pregunta no es va fer per saber si les persones que ja viuen a Andorra voldrien marxar-ne. El resultat només descriu aquest grup i no permet predir moviments de població.

Quatre vincles concrets entre el present i els projectes

Vol emancipar-se o trobar un habitatge propi el 44,0% de les persones que viuen amb progenitors i el 20,0% de les que no hi viuen. Les persones del segon grup també poden voler canviar d’habitatge o trobar-ne un de propi. La pregunta uneix marxar de casa i trobar habitatge propi; no permet separar els dos objectius.

Vol millorar la seva economia el 75,8% de les persones amb dificultats econòmiques segons l’indicador de l’informe i el 68,1% de les que, segons aquest indicador, no tenen dificultats econòmiques. Aquest objectiu és majoritari en tots dos grups. Les persones del segon grup també poden voler més possibilitats d’estalviar o més estabilitat.

Entre les persones que treballen i estan poc o gens satisfetes amb el contingut motivador de la feina, el 32,5% vol canviar de feina. Entre les que estan satisfetes, ho vol el 9,7%. Voler canviar de feina és més habitual en el grup menys satisfet amb aquest aspecte.

Continuar estudis o formació és un objectiu del 87,6% de les persones de 15 a 19 anys i del 25,7% de les de 30 a 35 anys. Un percentatge menor en el grup de més edat no vol dir que no hi hagi necessitats de formació: poden ser diferents i haver d’encaixar amb altres horaris.

Voler millorar les condicions i voler canviar de feina són dos objectius diferents. Entre les 629 persones que treballen i van respondre sobre els seus projectes, 170 volen millorar les condicions sense canviar de feina, un 27,8% ajustat. Hi ha 57 que només volen canviar de feina, un 8,6%, i 47 que volen totes dues coses, un 7,3%.

Les altres 355 no marquen cap dels dos objectius, un 56,3%. Això no vol dir necessàriament que estiguin satisfetes. Mirar només qui vol marxar deixaria poc visible la demanda de millorar dins de la feina actual.

Les dificultats per combinar feina i vida personal són més habituals entre qui vol millorar les condicions, tant si vol continuar a la feina com si vol canviar-la. Entre qui vol millorar les condicions i canviar de feina, el 65,3% està poc o gens satisfet amb el contingut motivador de la feina. Aquestes respostes ajuden a distingir què voldrien millorar a la feina actual i per què voldrien buscar-ne una altra.

Distribució dels projectes i contrastos seleccionats

Taula 18. Objectius per als pròxims dotze mesos. Els percentatges estan ajustats per edat i gènere sobre les 816 persones. Cada persona podia marcar diversos objectius, de manera que els percentatges sumen més del 100%. L’última fila mostra qui no ha respost la pregunta.

Taula 19. Quatre objectius segons la situació actual de les persones. Les 29 que no volen respondre sobre els projectes no es compten com si haguessin dit que no a cada objectiu. Cada percentatge es calcula sobre el grup que indica la taula; el nombre de respostes disponibles pot canviar d’una comparació a una altra.

Formació i voluntat de canviar de feina apareixen relacionades

Les entrevistes amb professionals plantejaven que tenir oportunitats d’aprendre podia relacionar-se amb quedar-se a la feina. L’enquesta no segueix si les persones deixen l’empresa, però pregunta què voldrien fer en els pròxims dotze mesos.

Entre qui treballa i respon sobre formació i projectes, vol canviar de feina l’11,8% de les persones que diuen haver rebut formació i el 21,8% de les que no n’han rebut.

La diferència coincideix amb el que van plantejar els professionals, però no demostra que la formació faci que les persones es quedin. Les empreses que ofereixen formació també poden oferir altres bones condicions. A més, voler canviar de feina no vol dir haver-ho fet. Tampoc sabem si la formació rebuda responia al que la persona necessitava aprendre.

15. Participació electoral i veu a la feina

Aquest capítol pregunta si les persones enquestades diuen haver votat a les eleccions generals d’Andorra del 2 d’abril de 2023. És una forma de participació diferent de fer-se escoltar o participar en espais de representació a la feina. Comparar-les ajuda a entendre qui utilitza les diferents vies per participar en decisions que afecten la vida col·lectiva.

Per analitzar el vot, es tenen en compte 376 persones de nacionalitat andorrana en el moment de l’enquesta que aporten una resposta utilitzable. S’han exclòs els casos en què l’enquesta permet identificar que no podien votar, per exemple per edat o per no tenir encara ciutadania.

D’aquest grup, 309 persones diuen que van votar, un 83,3% ajustat. El percentatge es basa en el vot declarat i els criteris d’inclusió que es descriuen a l’annex.

Dins del grup utilitzat per analitzar el vot, diu haver votat el 72,5% de les persones de 20 a 24 anys i el 92,3% de les de 30 a 35 anys. Segons els estudis, ho diu el 68,3% de qui té estudis primaris o secundaris i el 87,0% de qui té formació professional o estudis universitaris. La taula de l’annex mostra els grups i quantes persones es tenen en compte en cada càlcul.

Diu haver votat el 87,1% de les persones que també diuen que participarien en un sindicat o comitè si en tinguessin l’oportunitat. Entre les que diuen que no ho farien, el vot declarat és del 75,1%. Són formes diferents de participació, però les respostes apareixen relacionades en aquesta mostra.

De les 75 persones que responen que no van votar, 14 diuen que no els interessa la política, 14 que eren fora d’Andorra, 8 que no van poder anar-hi i 7 que els faltava informació.

Hi ha també vuit persones que expliquen que encara no tenien ciutadania o passaport definitiu. Aquests casos són diferents de decidir no votar tot i poder-ho fer. Les respostes mostren obstacles pràctics, manca d’informació i desinterès polític. L’annex explica com s’han separat els casos que no podien votar i presenta tots els motius.

16. La veu directa de les persones joves

Les respostes escrites permeten entendre millor algunes xifres de l’enquesta. No tothom va escriure una proposta i un mateix text pot parlar de diversos problemes. Els nombres d’aquest capítol indiquen quantes persones esmenten cada tema entre les que han escrit. No mesuren el suport de tot el jovent a una política concreta. Les cites mostren maneres diferents d’expressar les demandes.

Hi ha 488 respostes escrites amb propostes sobre feina, 586 sobre habitatge i 216 amb altres propostes. Un mateix text pot esmentar més d’un tema. Les xifres següents compten les persones que esmenten cada tema entre les que han escrit una proposta; no descriuen tot el jovent.

Un salari que permeti viure

Els sous són el tema més esmentat en les propostes laborals: apareixen en 230 de les 488 respostes escrites, el 47,1%. Les persones que en parlen destaquen sobretot la diferència entre el que cobren, les responsabilitats que assumeixen i el cost de viure.

«Luchar por mejores salarios !!!»

Aquestes respostes mostren la importància que les persones participants donen als ingressos. Però l’enquesta no permet determinar quin salari seria adequat.

Temps per viure i ingressos

Els horaris i el temps disponible apareixen en 106 de les 488 respostes amb contingut, el 21,7%. Es demanen jornades més compatibles amb el descans, els estudis, la família i la vida social.

«Jornada más corta, menos horas de trabajo, y más descanso»

No totes les demandes van en la mateixa direcció: 13 persones demanen explícitament poder treballar més hores per augmentar els ingressos. El problema no es redueix a una preferència general per jornades més curtes.

Escolta i relacions laborals

L’escolta, el reconeixement i les relacions amb companys o responsables apareixen en 97 de les 488 propostes laborals escrites, el 19,9%. Les persones demanen poder comunicar problemes i obtenir una resposta a la feina.

«Escoltar als empleats»

Les demandes ajuden a entendre els resultats sobre suport i benestar: poder plantejar un problema té més sentit si algú escolta i hi dona resposta.

Formació i desenvolupament

La formació, el reconeixement de titulacions i les oportunitats de progressar apareixen en 82 de les 488 propostes laborals escrites, el 16,8%. Les persones que en parlen volen que aprendre les ajudi a progressar a la feina.

«formació i cursos per millorar les habilitats i poder créixer dins del sector laboral»

Les persones que ho demanen vinculen l’aprenentatge amb oportunitats de promoció i amb el reconeixement de les habilitats que ja tenen.

Habitatge assequible

Trobar un habitatge assequible és el tema més esmentat en les propostes sobre habitatge: apareix en 454 de les 586 respostes escrites, el 77,5%. Les persones expliquen les dificultats per trobar un lloc on viure que puguin pagar i que encaixi amb els seus projectes familiars.

«Lloguers més assequibles»

Moltes persones demanen un habitatge accessible i a un preu que puguin pagar, però proposen solucions diferents per aconseguir-ho.

Ajuts i finançament utilitzables

Els ajuts, els diners per a l’entrada d’un habitatge i la possibilitat d’obtenir un crèdit apareixen en 96 de les 586 propostes sobre habitatge, el 16,4%. Algunes persones expliquen que els requisits els semblen difícils de complir justament quan més necessiten ajuda.

«Que les ajudes de Govern siguin realistes i amb condicions que la gent que realment ho necessita en pugui fer ús»

Aquestes respostes conviden a comprovar si els ajuts arriben quan es necessiten i si els poden obtenir les persones que busquen un habitatge.

Oferta i rehabilitació

Disposar de més habitatges adequats i rehabilitar-ne apareix en 52 de les 586 propostes sobre habitatge, el 8,9%. Es demanen més opcions on es pugui viure i que es puguin pagar, també aprofitant edificis existents.

Augmentar el nombre d’habitatges, rehabilitar-los i fer que es puguin pagar són tres aspectes diferents que cal tenir en compte.

Mobilitat quotidiana

El transport i les connexions apareixen en 21 de les 216 respostes amb altres propostes, el 9,7%. Les persones que en parlen demanen que els horaris i la freqüència amb què passa el transport encaixin millor amb els desplaçaments de cada dia.

«Transport públic millorsrlo»

La mobilitat forma part del temps disponible per treballar, estudiar i viure fora de la feina.

Oci i espais juvenils

Els espais de trobada i les opcions de cultura, esport i lleure apareixen en 26 de les 216 respostes amb altres propostes, el 12,0%. Les persones també demanen llocs on relacionar-se i descansar.

«Més events culturals»

Aquestes demandes amplien la mirada de l’informe més enllà del treball remunerat i de l’habitatge.

Les taules comparen només grups amb almenys 30 respostes escrites amb propostes i amb almenys 10 persones que esmenten el tema. Les diferències descriuen les persones que han respost, no totes les que tenen les mateixes característiques. Caldrien més comprovacions per saber fins a quin punt aquestes diferències són consistents.

L’anàlisi conserva també les opinions minoritàries. Hi ha respostes favorables a un salari mínim baix, una proposta de descongelar lloguers i demandes d’accés prioritari segons l’origen o la residència. Es recullen com a opinions de les persones que les han escrit, sense convertir-les en recomanacions del Fòrum.

Les cites són breus i anonimitzades. Respecten la redacció original de les persones participants, incloses les errades lingüístiques. Il·lustren les demandes expressades, sense representar totes les opinions ni verificar les afirmacions sobre terceres persones.

Com s’han agrupat les propostes

Les respostes obertes s’han agrupat per temes. Una mateixa persona pot aparèixer en més d’un si tracta qüestions diferents; els recomptes ajuden a identificar demandes recurrents, no a mesurar el suport de tota la joventut a una proposta concreta.

Com s’han agrupat les propostes escrites

Taula 23. Respostes a les tres preguntes en què les 816 persones podien escriure propostes. «Altres estats» inclou comentaris sobre l’enquesta o textos que remeten a una altra resposta. Deixar una pregunta en blanc no es considera estar en desacord amb una proposta.

Taula 24. Els cinc temes més esmentats a cada pregunta, entre qui ha escrit una proposta. Es compten persones sense ajust per edat i gènere. Un mateix text pot parlar de diversos temes, de manera que els percentatges no sumen 100%. Esmentar un tema no implica donar suport a una mesura concreta. L’anàlisi conserva també els temes minoritaris i les opinions contràries.

17. Com es relacionen feina, economia, habitatge i benestar

Els resultats mostren que tenir feina, disposar de recursos i viure amb autonomia estan relacionats amb les condicions de treball i de vida. Els horaris, els ingressos, l’estrès, el suport, les oportunitats i l’habitatge sovint apareixen junts en les experiències de les persones. Les que acumulen més dificultats laborals tendeixen a declarar menys benestar.

Tenir un contracte fix no resumeix la qualitat de la feina. Les persones amb aquest contracte estan més satisfetes amb l’estabilitat, però també cal mirar els horaris, l’estrès, els ingressos i les oportunitats de progressar. Hi compten igualment el suport dels responsables i companys i la possibilitat de sentir-se escoltat.

L’habitatge també forma part d’aquesta experiència. Marxar de casa dels progenitors és un pas important, però poder estalviar cada mes és menys habitual entre qui viu fora. Cal mirar tant la possibilitat de trobar un habitatge com els recursos per mantenir-lo.

Una persona pot tenir feina i, alhora, disposar de pocs diners, patir estrès o tenir problemes d’habitatge. Per entendre com viu, cal mirar aquests aspectes junts, a més de saber si treballa o amb qui conviu.

Les entrevistes amb professionals van destacar la formació, l’habitatge, les relacions a les organitzacions i el reconeixement de titulacions. L’enquesta hi afegeix què diuen les persones joves, també sobre benestar, discriminació i participació a la feina, temes menys presents en les entrevistes. Comparar aquestes aportacions ajuda a interpretar els resultats i a identificar què cal estudiar amb més detall.

Les sessions amb representants laborals van remarcar dues distincions que també apareixen a les respostes: conèixer un espai de participació no és el mateix que fer-lo servir, i no faltar a la feina no vol dir necessàriament trobar-se bé.

18. Conclusions

Treballar no garanteix poder viure de la feina

La majoria de participants treballa. Tot i això, 171 de les 588 persones que treballen i han respost la pregunta diuen que tenen dificultats per pagar despeses. El salari i les condicions de feina han de permetre viure i construir un projecte de vida.

La qualitat laboral també és temps, suport i tracte

La manera d’organitzar el temps importa. Les persones amb jornada partida o torns rotatius tenen més dificultats per combinar feina i vida personal que les que fan jornada intensiva. Qui té dificultats amb els horaris o està insatisfet amb l’estrès declara menys benestar.

També declaren menys benestar les persones que reben menys ajuda dels companys o dels responsables i les que se senten menys escoltades. Una feina de qualitat inclou el contracte i els ingressos, però també com es viu el dia a dia.

La discriminació declarada va lligada a pitjor benestar i necessita vies de protecció conegudes

Hi ha 123 persones que diuen haver patit discriminació laboral i 267 que no saben si la seva feina té un protocol per actuar-hi. Perquè la protecció sigui útil, cal conèixer els drets, saber a qui acudir i poder obtenir una resposta clara.

Formació, reconeixement i veu no arriben igual a tothom

Les oportunitats de rebre formació varien segons el tipus de feina. També hi ha diferències en les persones que diuen tenir títols no reconeguts. Als grups amb espais per fer-se escoltar, l’ambient i el suport es valoren millor. Progressar, obtenir reconeixement i poder participar no haurien de dependre només de la feina que s’ha trobat.

Viure fora de la llar parental exigeix marge per sostenir-se

L’habitatge és l’obstacle més esmentat per marxar de casa i la despesa que més apareix en les explicacions de dificultats econòmiques. Entre qui respon com arriba a final de mes, hi ha una proporció menor de persones que poden estalviar en el grup que viu fora de casa dels progenitors.

També és més habitual voler canviar de casa entre qui hi declara deficiències. Per viure amb autonomia, cal poder mantenir un habitatge adequat i tenir recursos per a la resta de la vida quotidiana.

Els projectes de futur reflecteixen també les condicions del present

Moltes persones volen millorar l’economia, continuar formant-se o trobar un habitatge millor. Entre les ocupades, una part vol millorar les condicions sense canviar de feina. Les seves respostes mostren que millorar les condicions de vida passa tant per la feina com pel que hi ha al seu voltant.

19. Què pot fer el Fòrum amb aquests resultats?

Els resultats i les demandes permeten identificar temes que el Fòrum pot estudiar amb més detall, portar al debat o convertir en propostes. Els òrgans del Fòrum decidiran quins prioritzen.

Taula. Resultats, demandes juvenils i possibles línies de treball del Fòrum.

Situacions que poden requerir respostes diferents

Les experiències de l’enquesta es poden combinar de maneres diferents. Les quatre situacions següents serveixen per plantejar preguntes al Fòrum. No classifiquen les persones en grups fixos: una mateixa persona pot trobar-se en més d’una situació.

Aquestes situacions ajuden a comprovar a qui arriben les mesures generals, quines dificultats resolen i quines queden sense resposta. Un problema d’habitatge pot necessitar també mesures sobre ingressos. Un problema de benestar pot estar relacionat amb el temps, el suport o el tracte a la feina.

Què aporten aquestes dades al Pla nacional de joventut 2025–2028?

El Pla nacional de joventut 2025–2028 marca objectius sobre habitatge, feina, benestar, drets i formació. L’enquesta ajuda a concretar què viuen les persones joves en cadascun d’aquests àmbits i on pot ser més útil concentrar els esforços.

Taula. Relació entre el Pla nacional de joventut i els resultats de l’enquesta.

El Pla també vol ampliar la participació en associacions i decisions públiques. Les propostes escrites i els resultats sobre participació a la feina poden ajudar a orientar aquest debat. Però participar en reunions a la feina i participar fora de la feina són experiències diferents. Cal preguntar quines dificultats troben les persones joves en cadascuna.

Aquesta comparació té en compte els eixos 1, 2, 3, 5, 6 i 8 del Pla nacional de joventut d’Andorra 2025–2028, relacionats amb els temes presentats en aquesta secció. Els resultats poden ajudar el Fòrum a decidir prioritats i què cal seguir observant.

Per prioritzar, el Fòrum pot considerar alhora quantes persones descriuen cada problema, què demanen i quines institucions tenen capacitat d’actuar-hi. Després caldrà comprovar si les mesures adoptades arriben a qui les necessita.

20. Què ens permet saber aquest estudi

L’enquesta recull les experiències de 816 persones joves. Permet comparar grups i veure com es relacionen les condicions de feina, l’economia i l’habitatge entre les persones participants. No permet afirmar que una situació sigui la causa d’una altra ni que els resultats descriguin tot el jovent d’Andorra.

Algunes preguntes només es fan a persones en determinades situacions de feina o d’habitatge. L’informe indica quantes persones es tenen en compte quan aquesta informació és important per entendre el resultat. També diferencia la feina actual de les experiències laborals passades.

Les dades permeten estudiar amb més detall les condicions de feina, el benestar, l’habitatge, les dificultats econòmiques i els projectes de futur. Per estudiar amb el mateix detall els salaris, els ingressos de la família o el que es paga per l’habitatge, caldria recollir més informació.

Les quatre situacions del capítol 19 serveixen per ordenar preguntes i prioritats del Fòrum. No són grups calculats a partir de les dades ni una classificació de les persones participants.

Detall dels càlculs i de les comprovacions

Aquest apartat explica quantes persones s’han utilitzat en cada càlcul, com s’han definit els indicadors, quins límits tenen les dades i quines comprovacions s’han fet. Està pensat per a qui vulgui revisar el detall de l’anàlisi.

Les persones participants es van contactar per canals presencials i en línia, sense seleccionar-les a l’atzar entre tota la població jove. Per això, la mostra no és probabilística. La ponderació dona pesos diferents a les respostes per ajustar la composició per edat i gènere.

Per calcular percentatges del conjunt del jovent o saber si una política ha provocat canvis, cal un estudi preparat per respondre aquestes preguntes. Per comparar moments diferents, les preguntes i la manera de contactar les persones han de ser comparables.

En els grups petits, unes poques respostes diferents poden fer canviar molt els percentatges. Les diferències observades poden orientar noves preguntes, però necessiten més comprovacions abans d’extreure’n conclusions.

Els models utilitzen només les persones amb totes les respostes necessàries. No s’atribueix un contracte a qui mai no ha treballat ni una puntuació de benestar a qui no va respondre aquest bloc.

Com llegir les taules. «N elegible» és el nombre de persones a qui s’adreça la pregunta. «N vàlid» és el nombre de persones amb una resposta que es pot utilitzar en el càlcul. La lletra «n» indica quantes persones han donat la resposta concreta que es mostra.

Si hi ha persones sense resposta, el percentatge pot ser més alt quan es calcula només sobre les respostes utilitzables que quan es calcula sobre totes les persones a qui s’adreçava la pregunta. Per això, cal mirar quin total s’utilitza en cada cas.

Els percentatges ponderats es calculen donant a cada resposta el pes que li correspon segons l’ajust original. Els recomptes N i n indiquen persones i no s’ajusten.

Els punts percentuals comparen percentatges: passar del 20% al 30% és una diferència de 10 punts percentuals. Els punts WHO-5 comparen puntuacions de benestar en una escala de 0 a 100.

En una regressió lineal, el coeficient indica la diferència de puntuació associada a un factor quan es tenen en compte també els altres factors del model. No és una prova que aquest factor causi la diferència.

En una regressió logística, l’OR compara les «odds»: el quocient entre la probabilitat que passi una cosa i la probabilitat que no passi. Una OR superior a 1 indica odds més altes del resultat. No indica un augment equivalent de probabilitat ni de punts percentuals.

L’interval de confiança del 95% (IC95%) expressa la incertesa de l’estimació dins de les condicions del model. El V de Cramer resumeix la força global d’una relació entre dues característiques, de 0 a 1, però no n’indica la direcció.

L’enquesta recull les dades en un moment concret. Els resultats mostren relacions entre característiques, tant per separat com tenint-ne diverses en compte alhora; no demostren causes.

Els resultats laborals i de benestar WHO-5 descriuen les persones amb experiència de feina, no sempre les 816 participants. Per analitzar el vot, cal separar qui podia votar de qui no podia fer-ho per edat o ciutadania.

Les 816 respostes ajuden a identificar experiències, diferències i demandes. L’ajust per edat i gènere no converteix els percentatges en taxes exactes de tot el jovent d’Andorra.

Per calcular l’abast d’una política a tot el país o comprovar-ne els efectes, caldrien dades representatives o de l’administració i un seguiment preparat per a aquesta finalitat.

Les associacions globals sense ponderar són V=0,42 per situació laboral × edat, V=0,29 per contracte × edat, V=0,26 per jornada exigent × contracte i V=0,18 per jornada exigent × conciliació difícil. Aquests V descriuen intensitat d’associació dins de la mostra i no indiquen direcció causal. El cas del contracte fix i la jornada exigent mostra per què estabilitat contractual i qualitat del temps de treball s’han d’analitzar per separat.

Entre els grups amb prou persones per comparar-los, la diferència més gran de formació rebuda és de 17,7 punts percentuals: professionals i personal tècnic, d’una banda, i comerç, hostaleria i serveis, de l’altra.

Els valors V de Cramer són 0,176 per tipus de feina, 0,092 per estudis, 0,076 per edat, 0,053 per contracte i 0,002 per gènere. Resumeixen la força de cada relació amb la formació rebuda.

Aquestes diferències poden estar relacionades amb les oportunitats que ofereix l’empresa i amb les feines i experiències prèvies de les persones. La pregunta no permet saber qui volia formació i no la va obtenir.

En la comparació directa, les persones que declaren discriminació tenen uns 20 punts menys de benestar mitjà en el WHO-5 i valoren l’ambient de feina 2,6 punts per sota, en una escala de deu.

Quan s’analitzen també altres condicions de feina, el resultat associat a la discriminació és imprecís. El mal ambient, el poc suport i altres problemes poden coincidir en les mateixes persones, i les dades no permeten separar amb prou seguretat la relació pròpia de cadascun amb el benestar.

Per parlar de salut mental sense reduir-la a un diagnòstic, l’enquesta incorpora cinc preguntes sobre benestar durant les dues últimes setmanes. Juntes formen el WHO-5, una escala de 0 a 100: valors més alts indiquen més benestar percebut. Un resultat inferior a 50 és un senyal per prestar atenció, no un diagnòstic clínic. La puntuació s’ha recalculat a partir de les cinc respostes i coincideix amb la que ja contenia la base. La descripció de l’escala segueix l’OMS, WHO-5, 2024.

El capítol 10 compara per separat l’ajuda del superior, l’ajuda dels companys i sentir-se escoltat. En tots tres casos, rebre més suport es relaciona amb més benestar.

El model que analitza diversos factors alhora utilitza una puntuació conjunta formada amb aquestes tres respostes, en què més puntuació vol dir més suport. Resumeix la relació del suport amb el benestar, però no permet atribuir una causa o una contribució separada a cadascuna de les tres experiències.

En els factors amb resposta «sí» o «no», el coeficient compara «sí» amb «no», tenint en compte els altres factors del model. En les escales de suport i ambient, indica la diferència associada a un punt més de puntuació.

La constant és la puntuació que el model calcula per una situació amb edat zero i valor zero a les escales. Aquesta situació no és útil per interpretar les experiències de les persones participants.

Si l’interval inclou zero, el resultat no permet distingir amb prou claredat una diferència de zero. Els coeficients descriuen associacions dins del model; no estimen el resultat d’intervenir sobre un factor.

Les quatre comparacions inclouen qui va respondre sobre els projectes. Les 29 persones que no volien contestar no es consideren persones que rebutgin tots els objectius. Cada percentatge es calcula sobre el grup indicat a la taula. Les diferències entre grups no permeten atribuir els projectes a una causa concreta.

El V de Cramer és de 0,110 entre tipus d’habitatge i dificultats econòmiques, de 0,225 entre estat de l’habitatge i dificultats econòmiques, i de 0,074 entre tipus d’habitatge i forma d’arribar a final de mes. La relació més marcada és la de l’estat de l’habitatge amb les dificultats econòmiques.

El tipus d’habitatge no indica si la persona jove n’és propietària ni quant paga per viure-hi.

Una OR superior a 1 indica odds més altes de viure sense progenitors, respecte del grup de referència o per cada any més d’edat. No és un augment de probabilitat en punts percentuals. Els grups de referència s’indiquen a la taula.

La constant correspon a una situació de referència amb edat zero i no és útil per interpretar aquesta mostra. Les dificultats econòmiques de qui viu fora de casa dels progenitors podrien estar relacionades amb les despeses de mantenir un habitatge. Però les dades es recullen en un sol moment i no permeten saber què va passar primer.

Ponderació de la mostra

Taula 3. Les vuit combinacions d’edat i gènere utilitzades per ajustar la mostra. Dins de cada combinació, totes les respostes tenen el mateix pes. Els totals ponderats són resultats del càlcul, no nombres de persones observades.

Gènere	Edat	n	Pes individual	Suma ponderada
Homes	15–19	58	1,39659	81,0
Homes	20–24	97	0,93321	90,5
Homes	25–29	106	1,08838	115,4
Homes	30–35	84	1,83043	153,8
Dones	15–19	78	0,95918	74,8
Dones	20–24	122	0,62480	76,2
Dones	25–29	135	0,70184	94,7
Dones	30–35	136	0,95266	129,6

La mostra s’ha recollit per diversos canals, sense seleccionar les persones a l’atzar. Els pesos ajusten la composició per edat i gènere segons la referència d’Andorra Recerca + Innovació (ARI). No garanteixen que la mostra representi tots els grups d’estudis, nacionalitat, residència o situació laboral. Per això es mostren els recomptes de persones i els percentatges ajustats.

La mostra efectiva de Kish és de 728,6. És una mesura tècnica de com la diferència de pesos afecta la informació disponible; no és un marge d’error per al conjunt del jovent.

Comparació dels espais de participació

Contrastos entre disponibilitat i ús dels espais

Taula 11. Diferències de mitjanes ponderades en unitats de cada escala, amb intervals robustos exploratoris. Les mitjanes i els N de les quatre situacions figuren més amunt; aquí es distingeix el contrast vinculat a disposar d’espais del contrast addicional vinculat a participar-hi.

Resultat	Contrast	N comparació	Diferència	IC95%
Ambient (1–10)	Espais sense participar − sense espais	238	1,00	0,43 a 1,56
Ambient (1–10)	Participa − espais sense participar	285	0,44	-0,06 a 0,94
Ambient (1–10)	Participa − sense espais	373	1,44	0,98 a 1,90
Suport (1–4)	Espais sense participar − sense espais	228	0,50	0,28 a 0,72
Suport (1–4)	Participa − espais sense participar	280	0,12	-0,07 a 0,32
Suport (1–4)	Participa − sense espais	362	0,63	0,46 a 0,80
WHO-5 (0–100)	Espais sense participar − sense espais	238	8,27	2,51 a 14,04
WHO-5 (0–100)	Participa − espais sense participar	285	6,35	1,19 a 11,50
WHO-5 (0–100)	Participa − sense espais	373	14,62	9,88 a 19,36

La primera comparació posa costat per costat persones i organitzacions diferents. No compara les mateixes persones abans i després de crear espais de participació. La segona només compara persones que diuen que tenen espais.

Les 294 persones sense prou informació queden fora d’aquestes comparacions. Es mantenen a la taula de mitjanes perquè es vegi quanta informació falta.

Taula completa del benestar

Model complet de benestar WHO-5

Taula 12. Regressió lineal ponderada del benestar entre persones que treballen actualment. El resultat és la puntuació WHO-5, de 0 a 100; els coeficients s’expressen en punts d’aquesta escala.

De les 650 persones disponibles, el model en fa servir 544 amb totes les dades necessàries. Les altres 106 queden fora perquè falta alguna resposta. El R² és de 0,367.

Tots els factors de la taula s’analitzen alhora. Els intervals i els valors p s’han calculat amb covariància robusta HC3.

Factor	Coeficient	IC95%	p exploratori
Constant	43,37	29,31 a 57,42	<0,001
Dones (ref. homes)	-2,84	-5,96 a 0,29	0,075
Edat, per any	-0,22	-0,56 a 0,12	0,199
Tensió econòmica (sí)	-3,72	-7,42 a -0,03	0,048
Discriminació declarada (sí)	-3,81	-9,29 a 1,67	0,173
Insatisfacció amb l’estrès (sí)	-9,01	-12,35 a -5,68	<0,001
Conciliació difícil (sí)	-8,58	-12,28 a -4,89	<0,001
Jornada exigent (sí)	-0,55	-3,80 a 2,69	0,739
Suport laboral, per punt (1–4)	6,70	2,72 a 10,68	<0,001
Ambient laboral, per punt (1–10)	1,45	-0,46 a 3,37	0,136

Taules completes de residència

Models complets de residència fora de la llar parental

Taula 13. Model sobre viure sense progenitors, amb persones de totes les situacions laborals. Aquest resultat no indica autonomia econòmica. A qui no ha treballat mai no se li assigna cap contracte.

De les 816 persones disponibles, el model n’inclou 733 amb les dades necessàries. Les altres 83 queden fora per manca d’alguna dada. S’utilitza una regressió logística ponderada amb intervals robustos.

Factor	OR ajustada	IC95%	p exploratori
Constant	0,00041	0,00010 a 0,00171	<0,001
Secundària superior (ref. bàsics)	1,56	0,80 a 3,05	0,196
FP (ref. bàsics)	1,39	0,76 a 2,52	0,287
Universitaris (ref. bàsics)	1,11	0,63 a 1,93	0,726
Treballa ara (ref. treball passat)	1,09	0,52 a 2,28	0,823
Mai ha treballat (ref. treball passat)	0,72	0,23 a 2,22	0,566
Edat, per any	1,36	1,28 a 1,43	<0,001
Usa estalvis/deute (sí)	1,68	0,97 a 2,90	0,062

Taula 14. Model sobre viure sense progenitors entre persones que treballen actualment. Inclou tenir contracte fix o no fix i l’indicador de dificultats econòmiques. Viure sense progenitors no implica autonomia econòmica.

De les 650 persones disponibles, el model n’inclou 566 amb les dades necessàries. Les altres 84 queden fora perquè falta alguna dada. S’utilitza una regressió logística ponderada amb intervals robustos.

Factor	OR ajustada	IC95%	p exploratori
Constant	0,00054	0,00010 a 0,00284	<0,001
Secundària superior (ref. bàsics)	0,81	0,36 a 1,82	0,605
FP (ref. bàsics)	0,96	0,45 a 2,05	0,917
Universitaris (ref. bàsics)	1,03	0,51 a 2,08	0,941
Edat, per any	1,35	1,27 a 1,44	<0,001
Contracte no fix (ref. fix)	0,67	0,42 a 1,09	0,107
Tensió econòmica (sí)	2,34	1,47 a 3,72	<0,001

Les comparacions mostren que viure fora de casa dels progenitors és més habitual amb l’edat. També mostren dificultats econòmiques entre qui ja viu fora. Les taules anteriors presenten els resultats complets dels models.

Posar en diàleg les mirades del projecte: què afegeix la veu de les persones joves?

Les entrevistes amb professionals van plantejar preguntes sobre trajectòries laborals, habitatge, formació i relacions a la feina. L’enquesta hi afegeix la mirada directa de les persones joves, també sobre benestar, discriminació i participació laboral. Posar les dues mirades en diàleg ajuda a interpretar els resultats i a identificar qüestions que convé aprofundir.

Taula. Qüestions de les entrevistes prèvies i aportacions de l’enquesta.

Tema plantejat a les entrevistes	Què podem examinar amb l’enquesta	Què continua sense resposta
Formació, trajectòries i permanència	Accés a formació per ocupació; formació i desig de canviar de feina	Adequació de competències, demanda de formació no atesa i rotació real
Habitatge i sostenibilitat de la feina	Obstacles residencials, tensió econòmica, estat de l’habitatge i temps de trajecte	Cost de l’habitatge sobre els ingressos i relació efectiva entre dificultats residencials i sortida del país.
Clima organitzatiu i veu	Ambient, suport, sentir-se escoltat, espais, participació i motius de no participar	Mentoria intergeneracional, transparència dels plans de carrera i resposta efectiva a les propostes
Reconeixement professional i barreres	Reconeixement de títols declarat, formació, promoció percebuda i motius de discriminació	Origen del títol, tràmits iniciats o denegats, temps i cost dels procediments
Dimensions menys presents a les entrevistes	WHO-5, discriminació i participació laboral tenen indicadors directes	Ús real del teletreball, condicions digitals i accés a serveis de salut mental

Encara cal preguntar quant es tarda a trobar la primera feina, com són les pràctiques i si els estudis encaixen amb la feina que es fa. També falta informació sobre el que es paga per l’habitatge, els tràmits per reconèixer els títols, l’acompanyament de persones amb més experiència i els canvis de feina. Una futura enquesta amb aquestes preguntes ajudaria a estudiar les explicacions plantejades a les entrevistes.

Quines preguntes obren les sessions amb representants laborals?

Les sessions de juny i juliol de 2026 van aportar experiències sobre informació, participació i salut a la feina. La taula mostra quines d’aquestes qüestions apareixen a l’enquesta i quines continuen obertes.

Taula. Qüestions de les sessions amb representants laborals i aportacions de l’enquesta.

Tema plantejat	Què aporten les dades de l’enquesta	Què continua obert
Perfil de la mostra	La presència de professionals i tècnics i el pes d’altres ocupacions es documenten al capítol 5 i al 6.	Les sessions no permeten comprovar quins perfils estan menys representats a la mostra.
Formació dins de la jornada	Es distingeix qui va proporcionar o pagar la formació rebuda (taula E).	No es pregunta l’horari, el cost exacte ni la demanda de formació no atesa.
Informació i participació	Es distingeixen espais, participació efectiva, predisposició hipotètica i motius declarats (capítol 10; taula F).	No es mesuren coneixement dels drets, visibilitat del comitè, por a conseqüències o càrrega real de participar.
Salut i presència a la feina	Es comparen absència i presentisme; més de la meitat de qui no ha faltat declara haver treballat malgrat trobar-se malament (taula G).	No es poden separar salut física i mental ni verificar els dies declarats.
Discriminació percebuda	El motiu d’edat és el més marcat entre qui declara discriminació (taula 10).	L’enquesta no registra si el cas es va comunicar al comitè o va activar un protocol.

Les experiències explicades pels representants recorden que conèixer els canals de participació no equival a utilitzar-los i que no faltar a la feina no significa trobar-se bé. Les dades de l’enquesta mostren aquestes dues distincions i permeten parlar-ne amb més precisió.

Participació electoral: denominadors i motius

Per analitzar el vot, primer cal saber qui podia votar. Es va fer la pregunta a 505 persones que constaven com a andorranes a l’enquesta. D’aquestes, 309 diuen que van votar, 75 que no, 114 que encara no tenien l’edat requerida i 7 no responen.

Entre les 75 que responen «no», vuit expliquen que aleshores no tenien ciutadania o passaport definitiu. Aquests casos no són el mateix que decidir no votar tot i poder fer-ho. Si es barregessin, es donaria una imatge equivocada de la participació.

Després d’excloure els casos en què es pot identificar que la persona no podia votar, queden 376 respostes utilitzables. El 83,3% ajustat d’aquest grup diu que va votar. Si s’aplica un criteri d’edat més estricte, el grup baixa a 341 persones i el percentatge és gairebé igual. El resultat canvia poc amb aquesta comprovació.

Per analitzar les eleccions generals del 2 d’abril de 2023, s’han exclòs els casos en què l’edat o la informació de nacionalitat permeten identificar que la persona no podia votar. El resultat és el vot declarat del grup restant, segons la informació disponible a l’enquesta; no és una comprovació individual del cens electoral.

Les persones que no van votar esmenten falta d’interès o de representació, problemes pràctics, poca informació o no poder votar. La taula 22 mostra cada motiu. Com que els grups són petits, aquestes respostes serveixen sobretot per identificar dificultats i preguntes que cal estudiar.

Qui s’inclou en el càlcul del vot i per què no es va votar

Taula 20. Respostes originals a la pregunta de vot, feta a les 505 persones que consten com a andorranes a l’enquesta. «No tenia la majoria d’edat» indica que la persona diu que no podia votar i es mostra per separat de la resposta «no vaig votar».

Resposta	n	N pregunta	% ponderat
Sí	309	505	59,4%
No	75	505	13,5%
No, perquè encara no tenia la majoria d'edat	114	505	25,8%
No vull contestar	7	505	1,3%

Taula 21. Grups utilitzats per calcular el vot declarat, després d’excloure els casos identificables de persones que no podien votar. La segona fila mostra el resultat amb un criteri d’edat més estricte.

Definició	N sí/no elegible	n sí	% sí ponderat
Declaració de vot, sense no elegibilitat explícita	376	309	83,3%
Segona comprovació: nascuts fins al 2004	341	280	83,3%

Taula 22. Motius esmentats per les 75 persones que responen que no van votar. Les vuit que diuen no tenir encara ciutadania o passaport definitiu es consideren persones que no podien votar, sense atribuir-los falta d’interès polític. Els percentatges es calculen sobre aquestes 75 respostes, no sobre el cens electoral.

Motiu	Lectura	n	% ponderat
No li interessa la política	Desafecció / no voluntat	14	19,9%
No era andorrà/ana o no tenia el passaport definitiu	No elegibilitat	8	11,7%
No estava a Andorra	Barreres pràctiques / informació	14	16,6%
Per falta d'informació (candidatures, com fer-ho)	Barreres pràctiques / informació	7	8,8%
No va poder anar a votar (malaltia, feina, coses a fer)	Barreres pràctiques / informació	8	11,2%
No tenia ganes o no va voler votar	Desafecció / no voluntat	7	7,8%
No se sent representat/ada per cap partit	Desafecció / no voluntat	4	5,3%
Els partits polítics afavoreixen sempre les elits i no escolten el poble	Desafecció / no voluntat	4	5,2%
No està a favor de la democràcia representativa. Vol més participació directa	Desafecció / no voluntat	1	1,6%
Ns/nc	No resposta / altres	10	14,2%

Taula complementària Q amb el detall de les respostes

Taula complementària Q. Vot declarat dins del grup de 376 persones utilitzat per al càlcul. N i n indiquen persones; els percentatges estan ajustats per edat i gènere dins de cada grup. L’edat és la que les persones declaren en el moment de l’enquesta.

La comparació dins del grup de 25 a 35 anys ajuda a comprovar si la diferència segons els estudis s’explica només per l’edat. La pregunta sobre sindicat o comitè recull si les persones hi voldrien participar si en tinguessin l’oportunitat, no si ja ho fan. No s’hi inclou qui respon «no vull contestar».

Creuament	Grup	N	n va votar	% ponderat
Edat	20–24 anys	129	94	72,5
Edat	25–29 anys	139	115	82,1
Edat	30–35 anys	108	100	92,3
Estudis	Primaris o secundaris	77	53	68,3
Estudis	FP o universitaris	298	255	87,0
Estudis, 25–35 anys	Primaris o secundaris	30	18	62,0
Estudis, 25–35 anys	FP o universitaris	216	196	91,2
Predisposició a sindicat o comitè	Sí	195	168	87,1
Predisposició a sindicat o comitè	No	63	47	75,1

Com canvien els resultats amb altres decisions d’anàlisi

Taula 25. Coeficients dels quatre factors destacats sota quatre decisions d’anàlisi del WHO-5. S’indica el N de cada model i l’interval robust corresponent. La comparació observa si el signe i l’ordre de magnitud canvien, no és una nova prova independent.

Especificació	N	Factor	Punts WHO-5	IC95%
Principal: ocupats, ponderat	544	Insatisfacció amb estrès	-9,01	-12,35 a -5,68
Principal: ocupats, ponderat	544	Conciliació difícil	-8,58	-12,28 a -4,89
Principal: ocupats, ponderat	544	Suport laboral	6,70	2,72 a 10,68
Principal: ocupats, ponderat	544	Tensió econòmica	-3,72	-7,42 a -0,03
Amb experiència passada	613	Insatisfacció amb estrès	-8,84	-12,01 a -5,67
Amb experiència passada	613	Conciliació difícil	-7,61	-11,11 a -4,11
Amb experiència passada	613	Suport laboral	4,93	1,11 a 8,74
Amb experiència passada	613	Tensió econòmica	-4,50	-8,03 a -0,97
Ocupats, sense pes	544	Insatisfacció amb estrès	-8,48	-11,56 a -5,40
Ocupats, sense pes	544	Conciliació difícil	-8,90	-12,48 a -5,32
Ocupats, sense pes	544	Suport laboral	6,71	3,62 a 9,81
Ocupats, sense pes	544	Tensió econòmica	-3,33	-6,70 a 0,05
Ocupats, edat derivada del naixement	544	Insatisfacció amb estrès	-9,00	-12,34 a -5,67
Ocupats, edat derivada del naixement	544	Conciliació difícil	-8,58	-12,27 a -4,88
Ocupats, edat derivada del naixement	544	Suport laboral	6,69	2,71 a 10,68
Ocupats, edat derivada del naixement	544	Tensió econòmica	-3,72	-7,42 a -0,03

Taula 26. Com canvien els resultats sobre treballar trobant-se malament quan es tracten de manera diferent les respostes extremes. La mediana i l’interval interquartílic (IQR), el tram on es troba la meitat central de les respostes, es mantenen estables. La mitjana varia més amb les respostes extremes. Per això, el text principal destaca la mediana i l’interval central.

Escenari	N	Mediana	IQR	Mitjana ponderada
Totes les respostes	741	4,0	0,0–10,0	22,2
Sensibilitat sense exactament 365 dies	725	4,0	0,0–10,0	14,7
Sensibilitat sense 300 dies o més	716	4,0	0,0–10,0	11,0

També s’ha provat una definició en què viure amb altres familiars es considera dependència d’altres persones per a l’habitatge. La relació amb l’edat es manté. L’OR per any és d’1,36 (1,28–1,43) al model principal i d’1,36 (1,28–1,44) amb aquesta altra definició.

Aquests valors comparen odds, tal com s’explica al començament de la nota tècnica, i no increments de probabilitat. L’indicador descriu amb qui es viu, no si es té autonomia econòmica.

21. Fonts i criteris de lectura

L’informe parteix de l’enquesta del Fòrum de la Joventut d’Andorra sobre drets laborals, feta amb Andorra Recerca + Innovació. Per preparar-la, es van revisar les dades disponibles i es van utilitzar una enquesta inicial de joves voluntaris i entrevistes amb professionals. Les sessions posteriors amb representants laborals van ajudar a interpretar els resultats.

Les 80 respostes de l’enquesta inicial, les entrevistes i les sessions no formen part de les 816 respostes de l’enquesta principal.

Per interpretar el benestar s’ha seguit la guia de l’Organització Mundial de la Salut sobre el WHO-5. La relació amb les polítiques públiques pren com a referència el Pla nacional de joventut d’Andorra 2025–2028. La lectura de la participació electoral es contrasta amb la informació oficial de les eleccions generals de 2023.

Cada taula explica a qui s’ha fet la pregunta i si el percentatge inclou les persones que no han respost. Els recomptes indiquen persones i no s’ajusten. Els percentatges i les mitjanes estan ajustats per edat i gènere quan s’hi indica, tal com s’explica al capítol 4. No respondre una pregunta no es considera haver respost que no.

Referències

• Organització Mundial de la Salut (2024). The World Health Organization-Five Well-Being Index (WHO-5). Referència WHO/UCN/MSD/MHE/2024.01.
• Govern d’Andorra. Pla nacional de joventut d’Andorra 2025–2028. Presentat el 2024 i disponible al Portal educatiu del Govern.
• Govern d’Andorra (2023). Eleccions generals 2023. Vota de manera autònoma. Informació electoral per a persones amb discapacitat.

22. Autoria, responsabilitats i transparència

Promou i publica

Fòrum de la Joventut d’Andorra

Coordinació, anàlisi i redacció

Anthony Francome Molero, director del Fòrum de la Joventut d’Andorra

Revisió i edició

Neus Tomàs

Col·laboració tècnica

Isabella Vargas González

Equip de voluntariat del projecte

• Laia Rodriguez Olm
• Anais Mendes Gonçalve
• Saray Chinchilla Martinez
• Ander Canal Azurmendi

Treball de camp i primera anàlisi de l’enquesta

Andorra Recerca + Innovació

Revisió dels indicadors de partida

Fòrum de la Joventut d’Andorra, Andorra Recerca + Innovació i Departament d’Estadística del Govern d’Andorra

Finançament del projecte

Amb el suport de l’European Youth Foundation del Consell d’Europa

Responsabilitat editorial

Fòrum de la Joventut d’Andorra

ISBN

Pendent de validació

Ús d’intel·ligència artificial

S’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial generativa per ajudar a agrupar i resumir textos, explorar i comprovar dades, preparar gràfics i revisar la redacció.

L’equip responsable del Fòrum ha revisat i assumit les decisions sobre l’anàlisi, la selecció dels resultats, la interpretació i la versió final. Les eines no tenen autoria ni responsabilitat sobre els continguts.

Les dades quantitatives provenen de l’enquesta principal de 816 respostes. Les entrevistes, l’exploració inicial impulsada per joves voluntaris i les sessions posteriors aporten context i elements d’interpretació, però no formen part dels recomptes de l’enquesta principal.